Fa unes setmanes vaig tornar a veure “In Time”, una pel·lícula de ciència ficció que no passarà a la història, però amb una trama que em va fascinar.

L’acció, situada l’any 2161, retrata una societat de persones joves i guapes, que gràcies a l’alteració genètica deixen d’envellir el dia que compleixen 25 anys. A partir d’aquesta edat, a totes les persones els queda un any de vida i porten un implant al braç que marca aquest compte enrere.

Aquest any de vida (8.760 hores) és la riquesa que les persones administren a partir dels 25 anys, perquè el temps ha reemplaçat els diners com a sistema de pagament. El salari es cobra en temps, i tot es paga en temps.

Això fa que no totes les persones visquin 25+1 anys. N’hi ha que no hi arriben, perquè les seves despeses superen els seus ingressos, i n’hi ha que en viuen més de 100, perquè aconsegueixen acumular més temps del que gasten. Administrar bé el temps és una qüestió de vida o mort.

La majoria de la població viu pràcticament al dia, amb feines precàries, sobreendeutada i patint els efectes d’una elevada inflació que redueix la seva esperança de vida. Les persones poden demanar crèdits de temps pagant uns interessos molt elevats.

Una minoria, la qui controla l’administració, les empreses i els bancs, resideix en zones acomodades i gaudeix d’una esperança de vida molt més elevada. Han acumulat tot el temps que falta al gueto.

Com a metàfora exagerada de la societat on vivim, em va semblar molt interessant.

D’altra banda, sempre m’ha cridat molt l’atenció la relació entre temps i diners. I en aquest sentit les grans preguntes són: Quantes hores haig de treballar per poder aconseguir una suma de diners determinada? Quins productes o serveis puc adquirir amb aquests diners?

Les empreses industrials saben exactament quantes hores de treball incorpora cada producte. Tú saps quantes hores de treball et costen les teves despeses?

Alguns exemples:

  • Una persona que cobra el salari mínim a Espanya el 2018 (735,90€) percep uns 4€ per hora treballada. A aquesta persona, un menú de 8,50€ li costa 2 hores de feina. Una nit d’hotel de 150€ li costaria quasi una setmana de feina.
  • Algú que ingressa 1.500€ mensuals no arriba als 9€/hora. El menú li costa gairebé una hora de feina, i la nit d’hotel dos dies de feina.
  • Un individu que ingressa 10.000€ mensuals percep uns 60€/hora. El menú de 8,50€ li costa només 8 minuts de la seva feina, i la nit d’hotel de 150€ dues hores i mitja de feina.

Per tant, com a la pel·lícula, tú també pots saber quant de temps et costen les coses. Fes l’exercici. Divideix el teu sou net mensual entre les 170 hores que treballes cada mes.

Si cobres 1.500€ mensuals i pagues un lloguer de 800€, vol dir que de les 170 hores que treballes cada mes, 90 et serveixen per pagar-te el pis. Et sobren 80 hores/mes per la resta de despeses.

La propera vegada que paguis el lloguer o la hipoteca, pensa-hi. Aquests 800€ representen 90 hores de feina (més d’11 jornades laborals).

Et pots sentir afortunat: si guanyéssis el salari mínim hauries de dedicar 23 jornades laborals a pagar el lloguer de 800€.

També et pots sentir una mica desgraciat: amb uns ingressos de 10.000 euros en tindries prou amb 14 hores de feina per pagar el lloguer.

En un moment de la pel·lícula, el protagonista aconsegueix sortir del gueto i arriba a la zona on viuen els rics. De seguida l’identifiquen: “La gent rica no corre com tu, ni menja tan de pressa, sembla que no tinguis temps”. Normal, als pobres sempre se’ls tira el temps al damunt.