José Raúl Capablanca Graupera (1888-1942), un dels millors jugadors d’escacs de la història, creia que “per a millorar el joc s’han d’estudiar els finals abans que qualsevol altra cosa, perquè els finals poden ser estudiats i dominats per si mateixos, però el joc del mig i l’obertura s’han d’estudiar en relació al final.”

Em sembla una reflexió brillant i molt oportuna en l’àmbit de les finances personals.

En moltes ocasions, gestionem la nostra economia domèstica sense saber ben bé cap on anem, aferrats a les necessitats del present i sense pensar prou en les conseqüències de les nostres decisions. D’això alguns en diuen carpe diem o viure el present. Moltes vegades és simplement anar amb l’aigua al coll.

Tornant a Capablanca i als escacs, juguem sense haver estudiat el final.

Som molt bons fent obertures, perquè sovint és l’únic que ens han ensenyat: obrir un compte corrent, contractar una targeta de crèdit, demanar una hipoteca, comprar a termini, gastar, comprar, consumir.

El drama comença a mesura que avança la partida, quan ens n’adonem que estem jugant a remolc del contrincant. Juguem sense haver estudiat el final.

Recentment parlava amb una persona vital i optimista, amb una molt bona feina i un bon sou. Per circumstàncies de la vida, aquesta persona s’ha trobat de sobte en una deliciadíssima situació econòmica. “A vegades em sento que com si estigués dins un submarí que es va submergint i que no té prou potència per anar cap amunt”, em deia. És una excel·lent metàfora.

En el món dels diners, no s’ha de començar cap partida sense haver estudiat el final. No podem entrar en un submarí sense haver comprovat que funcionin els mecanismes d’emersió.

Per això és important que tinguem una visió sobre l’evolució de la nostra situació econòmica al llarg del temps.

Quan contractem una hipoteca o assumim un deute, per exemple, hem d’estudiar a fons l’estratègia que seguirem per anar pagant el deute fins a cancel·lar-lo, hem de simular situacions adverses (com una baixada important dels nostres ingressos o una pujada del tipus d’interès), també ens convé conèixer la normativa fiscal.

Aquest caràcter previsor no és incompatible amb l’hedonisme. Tot el contrari. De fet, l’hedonisme només es pot perpetuar en el temps si som capaços d’anar-lo alimentant amb una eficient gestió de la nostra economia.

En aquest sentit, no puc evitar fer una reflexió sobre la situació econòmica actual, tan volàtil i imprevisible.

La crisi subprime als EEUU, la crisi immobiliària a Espanya, la crisi del deute públic a Europa, tenen moltes coses en comú. La principal: són el fruit d’haver començat una partida sense estudiar-ne el final.

Avui en paguem les conseqüències, i és legítim que ens preguntem si tots plegats hem après la lliçó. Si heu tingut ocasió de veure el documental The Inside Job, és probable que sigueu molt escèptics al respecte.

En aquest context, és imprescindible que al menys tu, que ets l’amo dels teus diners, tu que ets la teva pròpia mestressa, prenguis nota dels errors propis i aliens i tinguis clara la importància d’aprendre a gestionar cada dia millor la teva economia. Mai no és massa tard.